És una evidència que amb l’independentisme català es produeix una paradoxa. Resulta que els partits independentistes no recullen la majoria dels vots dels independentistes. Un fet que afecta especialment ERC, tal i com assenyalva Ferran Requejo fa uns dies en un article a l’Ara.
Per acabar-ho de corroborar us posaré aquesta senzilla taula, que poso a continuació:
| Parlament 2010 | Independentistes | |
| CIU | 1.202.830 | 660.354 |
| ERC | 219.173 | 210.406 |
| PSC | 575.233 | 148.985 |
| ICV | 230.824 | 105.025 |
| SI | 102.921 | 100.657 |
| RCat | 39.834 | 39.834 |
La taula recull en la primera columna el nombre de vots obtinguts per diverses formacions en les darreres eleccions del Parlament de Catalunya, l’any 2010, a les quals hem aplicat el percentatge de persones que, recordant haver votat aquests partits, ens donava la darrera enquesta del CEO, en la qual els partidaris que Catalunya esdevingués independent són majoria. En el cas d’RCat, com que no surt a l’enquesta, hem considerat el 100% dels seus votants.
La paradoxa de què parlava més amunt és posa clarament de manifest: la majoria d’independentistes voten CiU i, després d’ERC, hi ha més independentistes que han votat el PSC i ICV que no pas formacions netament sobiranistes com SI i RCat (els independentistes votants del PSC són més que la suma d’aquestes dues formacions juntes!). I si el que fem és mirar-nos els resultats de les darreres municipals, l’independentisme en el seu conjunt obté uns resultats ben migrats: 1.497 regidors i el 12,2% dels vots obtinguts. Un resultat lluny del 16,4%, que és el màxim obtingut per ERC en les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003. Així doncs, resulta que els indepenentistes, a l’hora de votar, prefereixen opcions que no tenen en el seu ideari la consecució d’un estat propi per al nostre país.
La pregunta, en conseqüència, és per què succeeix això? Doncs possiblement perquè la majoria dels nostres conciutadans valoren dues coses en aquestes altres opcions: una, perquè ofereixen propostes en el curt termini que la ciutadania valora com a positives per al país; dues, perquè aquestes opcions apareixen com a més consistents que un independentisme en constant ebullició. Per tant, crec que a partir del proper Congrés d’ERC, aquesta ha d’aparèixer com un partit seriós, amb vocació de governar el país, capaç de sumar, amb un projecte clar d’esquerres però no dogmàtic, nacionalment clar i capaç de donar solucions a les classes populars del país que, recordem-ho, som majoria.
Hola, crec que l’enquesta del CEO referenciava els electors en cas de celebrar un referèndum sobre la independència.
Segueixo pensant que un independentista i un potencial votant a favor de la independència no és el mateix.