En els darrers anys s’ha parlat molt de la recuperació de la memòria històrica en referència al període republicà, el qual el franquisme va arraconar en el punt negre de l’oblit. En aquest sentit, pot ser més apropiat parlar d’un Memorial Democràtic i Republicà, tant per dignificar el que va representar la II República i la Generalitat –l’únic període realment democràtic abans de 1979- com aquelles persones que van patir represàlies per defensar el restabliment de la democràcia a l’Estat espanyol.
Així és que moltes entitats i associacions –entre les quals m’agradaria destacar la Comissió de la Dignitat- han dut a terme una tasca encomiable en aquesta direcció, amb alguns èxits i bastants fracassos. També des d’Esquerra hem impulsat polítiques tendents a la dignificació de la Generalitat republicana i del moviment antifranquista. Em permeto recordar que fou a iniciativa del nostre partit que, pel desembre de 2004, es va dignificar la fossa comuna del cementiri de Vilafranca on hi van ser enterrats els que van morir a l’Hospital de Sang del Molí d’en Rovira o les iniciatives que, des del Consell Comarcal, s’han dut a terme en el mateix sentit, com la recent exposició de fotografies de Robert Capa.
Desgraciadament, hem vist com el PSOE era víctima novament de les seves pròpies limitacions, ajudat aquesta vegada per IU-ICV, i tirarà endavant una llei que ni la major part d'associacions de recuperació de la memòria històrica no comparteixen. La llei farà una simple declaració d'il·legitimitat del franquisme, però no anularà els processos sumaríssims, tal com s'ha fet a Alemanya, per exemple.
Que quedi clar que des d'Esquerra no es vol de cap manera jutjar ningú però sí que tenim dos objectius bàsics. Un primer és la dignificació dels que van patir represàlies com a conseqüència del seu compromís amb la Democràcia i amb Catalunya, indemnitzacions incloses. El segon objectiu és més polític, però no per això menys important, ja que es tracta que d’una vegada per totes l’Estat espanyol deslegitimi el règim que, per la força de les armes, va governar-lo durant quaranta anys. I això inclou l'anulació dels sumaris, entre els quals el del president Companys. El que es permet amb el franquisme és impensable que es toleri amb el nazisme o el feixisme en estats com Alemanya, Itàlia o, fins i tot, la mateixa França. Per què una situació insòlita com aquesta? Potser deslegitimant el franquisme estaríem deslegitimant l’actual monarquia borbònica? Serà aquest el motiu?
[@more@]
