Era de preveure que, atesa la línia que anava prenent el PP i la major presència de candidatures de la Plataforma per Catalunya, la qüestió de les problemàtiques que genera la immigració s'abordaria en aquesta campanya de les eleccions municipals del 27 de maig de la pitjor manera possible. Però el que, almenys per a mi, era imprevisible era la sortida de to d'Artur Mas, el qual ha insistit a barrejar dos feòmens que, al meu entendre, són diferents. No seré jo qui digui que de la immigració i del terrorisme no se n'ha de parlar però no sé si llançar-ho en plena campanya electoral sigui la millor manera d'abordar dos temes tan delicats. Anem a pams
Immigració
El fenomen de migració massiva de persones no és nou. Durant els segles XIX i XX van ser milions els europeus que van marxar a viure a altres zones del món. En el cas de l'Estat espanyol, el fenomen migratori ha estat molt intens fins a èpoques molt recents. Van ser milions d'espanyols que van decidir traslladar-se a viure o bé als Països Catalans (en la part sotmesa per Espanya) o bé als diversos estats europeus (França, Alemanya, Suïssa…). En termes generals, aquests moviments segueixen unes pautes comunes que podem trobar també en l'actualitat. En general, emigren persones joves que viuen en països amb nivells de renda inferior als del país d'acollida i en els quals aquestes persones poden tenir més oportunitats. Contràriament al que pensem, habitualment emigren persones no de les famílies més pobres sinó d'aquelles que tenen recursos suficents per pagar el viatge. I, com és normal, tret de casos molt puntuals, quan arriben al país d'acollida se situen en els estrats més baixos de la societat. En fi, res de nou a l'oest, com deia aquell. I és per això que el fenomen migratori genera tota una sèrie de problemàtiques en les societats d'acollida que cal abordar seriosament, sense rebuig però tampoc sense paternalismes barats. Això vol dir tenir clares dues coses. Una que els immigrants tenen drets i deures com tota la resta de persones. L'altra, la transparència informativa per part de les administracions respecte les actuacions que duen a terme, especialment en les polítiques de benestar. També crec que hi ha uns límits que no podem admetre traspassar perquè són drets democràtics que a totes i a tots ens ha costat molt de temps i esforços aconsegir-los. Em refereixo, per exemple a la laïcitat o a les polítiques d'igualtat de gènere.
Terrorisme
El terrorisme és un fenomen complex que poc té a veure amb el fenomen migratori. El primer que cal preguntar-se és què entenem per terrorisme. Cal tenir clar que els estats i els poderosos, usen aquest terme de manera tan genèrica que engloben fenomens molt diferents. Així, hi ha situacions que encara deriven de la influència dels moviments d'alliberament nacional dels anys seixanta o setanta, entre les quals crec que cal incloure-hi ETA i el seu entorn o Hamàs. Es tracta de moviments tenen una àmplia base social i, per tant, malgrat pesi a algú tenen una via de solució mitjançant la negociació política. Molt diferent és el cas d'Al-Qaeda. Aquesta és una organització de nova encunyació i de caràcter global. El fet que hi hagi una important comunitat de musulmans a Catalunya només fa que sigui relativament més fàcil reclutar alguns militants per a la xarxa que no en altres zones. Però el perill que hi hagi una acció terrorista a Catalunya, a França, a Espanya o on sigui, no es deriva de l'existència d'una comunitat o altra. Al-Qaeda és un fenomen global, que funciona en xarxa i que no necessita una àmplia base social en els llocs on actua. En aquest sentit, s'asembla més al GRAPO que a l'IRA o a ETA. I és per aquest motiu que les paraules d'Artur Mas em semblen d'una absoluta irresponsabilitat ja que hauria de saber distingir entre els dos fenòmens i no atiar la por envers els altres. Aquesta és una porta que quan s'obre no se sap mai on pots anar a parar.
[@more@]
Quant a Raimon Soler Becerro
Raimon Soler Becerro (Vilafranca del Penedès, 1962). Doctor en Història per la Universitat de Barcelona
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
Deixa un comentari