El caos generat per les obres de l’AVE en els darrers mesos és d’una magnitud tal que lògicament tothom ha posat el crit al cel, alguns ho hem fet públicament i d’altres ho fan amb la boca petita i pels passadissos. Aquests problemes puntuals, però no ens han de fer oblidar allò important: quan s’acabin les obres no desapareixeran els dèficits de Rodalies RENFE derivats d’una inversió insuficient d’anys. El problema no són les obres de l’AVE sinó l’AVE en si mateix per dos motius fonamentals.
Primer, perquè el govern de l’Estat, que és qui té les competències en això, ha prioritzat la inversió en l’Alta Velocitat Espanyola per sobre de qualsevol altra consideració. Només pel període 2004-2006 la inversió estatal en ferrocarrils a Catalunya suma 2.658 milions d’euros, dels quals el 92% han anat a parar a ADIF o, el que és el mateix, a l’AVE. Cal recordar, tal com ho deia la plataforma opositora a aquesta infrastructura, que es tracta d’un transport de nul·la rendibilitat social ja que va destinat només a uns pocs en contraposició a les Rodalies i RENFE en general, que és el transport que usa la majoria. El termini d’amortització (social) d’aquesta inversió s’aproximaria a l’infinit. Si la política és prioritzar uns recursos escassos, crec que que s’ha errat de prioritats de totes totes.
Segon, i en consonància amb el que acabo de comentar, perquè l’AVE no s’inscriu en una política de transport públic sinó en una concepció nacionalista espanyola. L’AVE s’ha fet per reforçar la unitat d’Espanya i si no és així cal que se’ns expliqui perquè l’Estat espanyol acabarà tenint totes les capitals de província connectades amb tren d’alta velocitat. És un fenomen únic a Europa i el que ens hem de preguntar són les causes d’aquesta especifictat. Qualsevol estat amb una política seriosa de transport públic hauria potenciat la connexió ferroviària de l’eix del Mediterrani amb França abans que fer arribar l’AVE a segons quines capitals de província, amb tots els respectes pels seus habitants, i potenciaria també el transport de mercaderies per ferrocarril, única garantia perquè no ens haguem d’empassar segons quines infrastructures de transport en carretera que ningú al a nostra comarca no vol. El problema és que aquesta política no lal discuteixen ni el PSOE ni el PP. Com deia aquell, no anem bé![@more@]
