La biografia que té Joan Raventós i Pujadó, il·lustre diputat penedesenc de CiU, ens descriu de la següent manera la seva activitat política en l’àmbit del govern "Ha treballat al Departament de Política Territorial i Obres Públiques
(1986) i a la Direcció General d’Afers Interdepartamentals (1988),
adscrita al Departament de la Presidència, on es va ocupar de la
dinamització i el seguiment de la implantació dels consells comarcals.
Ha estat delegat territorial del Govern de la Generalitat de Catalunya
a Barcelona (1990-1995), en va exercir la direcció general
d’administració local, també ha estat director de la Secretaria del
Govern de la Generalitat (2000), del Departament de la Presidència." Bé, en aquest ampli període en què l’il·lustre ha estat partícep d’un govern de Catalunya s’han aprovat dues lleis fonamentals com són la Llei de l’Organització Comarcal de Catalunya (6/1987, de 4 d’abril) i la Llei per la qual s’aprovava el Pla territorial general de Catalunya (1/1995, de 16 de març). La primera (la del 1987) establia només la divisió de Catalunya en comarques i instaurava la creació dels consells comarcals. Des d’Esquerra ja vam alçar les primeres veus per recuperar la unitat del Penedès. Res es deia de les vegueries i del Penedès, com a unitat, ni se’n parlava. Encara més, quan es va discutir el Pla Territorial General el govern de CiU, del qual formava part Raventós i Pujadó, es va negar a aprovar una proposta d’Esquerra en què es reclamava la creació de l’àmbit del Penedès. Després, TOTS I TOTES els penedesencs i penedesenques favorables a recuperar la nostra unitat territorial (i m’hi incloc aquí) ens vam adormir mentre altres treballaven més a fons, per exemple, els de l’Alt Pirineu, que van aconseguir la creació del seu àmbit. El 2001 es va fer públic l’"Informe Roca", que proposava canvis en l’organització tant de municipis com de comarques i l’organització en sis vegeries i vam perdre l’oportunitat de tornar a posar sobre la taula el debat. L’informe era agosarat en les seves propostes -moltes de les quals considero absolutament raonables, en els temps en què vivim- i, com sempre, el govern de Pujol va amagar el cap sota l’ala per acabar no tocant res. Ha estat amb Esquerra al govern que s’ha tornat a posar sobre la taula la necessitat de reordenar la divisió territorial -que és un tema administratiu, no ho oblidem- i que ha sortit amb força la reivindicació de milers de penedesencs que volem una Vegueria pròpia. Ara hem aconseguit que el govern compleixi amb el que ara es reclamava des del territori, que és que es creés l’àmbit de planificació. El que es va aprovar la setmana passada és la clau que obre el motor, per arribar al destí que ha de ser la llei que creï l’àmbit Penedès. Entendré que els convergents la critiquin quan es presenti al Parlament i entendré que hi presentin esmenes. Ara bé, que ja d’entrada es posi en dubte el que presentarà el govern i la feina que hem fet des d’Esquerra, que ens ha costat sang, suor i llàgrimes (i alguna llaga a l’estòmac), ostres… Això sí que no ho entenc. Potser és que en Joan Raventós i la resta de convergents tenen mala consciència? Crec que allò més patriòtic, parlant en termes penedesencs, és deixar treballar el govern i discutir-ne la feina quan el projecte de llei arribi al tràmit parlamentari. Apretant tots plegats hem aconseguit allò que el conseller Nadal i els socialistes no volien. Si hi anem aconseguirem anar més enllà i acabarem tenint Vegueria Ara bé, si el que volem és només posar en contradicció Esquerra i el govern de Catalunya no farem cap bé al Penedès.
(1986) i a la Direcció General d’Afers Interdepartamentals (1988),
adscrita al Departament de la Presidència, on es va ocupar de la
dinamització i el seguiment de la implantació dels consells comarcals.
Ha estat delegat territorial del Govern de la Generalitat de Catalunya
a Barcelona (1990-1995), en va exercir la direcció general
d’administració local, també ha estat director de la Secretaria del
Govern de la Generalitat (2000), del Departament de la Presidència." Bé, en aquest ampli període en què l’il·lustre ha estat partícep d’un govern de Catalunya s’han aprovat dues lleis fonamentals com són la Llei de l’Organització Comarcal de Catalunya (6/1987, de 4 d’abril) i la Llei per la qual s’aprovava el Pla territorial general de Catalunya (1/1995, de 16 de març). La primera (la del 1987) establia només la divisió de Catalunya en comarques i instaurava la creació dels consells comarcals. Des d’Esquerra ja vam alçar les primeres veus per recuperar la unitat del Penedès. Res es deia de les vegueries i del Penedès, com a unitat, ni se’n parlava. Encara més, quan es va discutir el Pla Territorial General el govern de CiU, del qual formava part Raventós i Pujadó, es va negar a aprovar una proposta d’Esquerra en què es reclamava la creació de l’àmbit del Penedès. Després, TOTS I TOTES els penedesencs i penedesenques favorables a recuperar la nostra unitat territorial (i m’hi incloc aquí) ens vam adormir mentre altres treballaven més a fons, per exemple, els de l’Alt Pirineu, que van aconseguir la creació del seu àmbit. El 2001 es va fer públic l’"Informe Roca", que proposava canvis en l’organització tant de municipis com de comarques i l’organització en sis vegeries i vam perdre l’oportunitat de tornar a posar sobre la taula el debat. L’informe era agosarat en les seves propostes -moltes de les quals considero absolutament raonables, en els temps en què vivim- i, com sempre, el govern de Pujol va amagar el cap sota l’ala per acabar no tocant res. Ha estat amb Esquerra al govern que s’ha tornat a posar sobre la taula la necessitat de reordenar la divisió territorial -que és un tema administratiu, no ho oblidem- i que ha sortit amb força la reivindicació de milers de penedesencs que volem una Vegueria pròpia. Ara hem aconseguit que el govern compleixi amb el que ara es reclamava des del territori, que és que es creés l’àmbit de planificació. El que es va aprovar la setmana passada és la clau que obre el motor, per arribar al destí que ha de ser la llei que creï l’àmbit Penedès. Entendré que els convergents la critiquin quan es presenti al Parlament i entendré que hi presentin esmenes. Ara bé, que ja d’entrada es posi en dubte el que presentarà el govern i la feina que hem fet des d’Esquerra, que ens ha costat sang, suor i llàgrimes (i alguna llaga a l’estòmac), ostres… Això sí que no ho entenc. Potser és que en Joan Raventós i la resta de convergents tenen mala consciència? Crec que allò més patriòtic, parlant en termes penedesencs, és deixar treballar el govern i discutir-ne la feina quan el projecte de llei arribi al tràmit parlamentari. Apretant tots plegats hem aconseguit allò que el conseller Nadal i els socialistes no volien. Si hi anem aconseguirem anar més enllà i acabarem tenint Vegueria Ara bé, si el que volem és només posar en contradicció Esquerra i el govern de Catalunya no farem cap bé al Penedès.
