El proper 15 d'octubre tornarem a commemorar l'afusellament de Lluís Companys i Jover, president de la Generalitat i militant d'ERC. Cal recordar que fou detingut per la GESTAPO alemanya i entregat a les autoritats franquistes que havien implantat a l'Estat espanyol un règim terrorista que alguns encara no han estat capaços de condemnar públicament i oficial. Amb el seu afusellament, Companys esdevenia l'únic president d'Europa escollit democràticament que era executat en el marc de la II Guerra Mundial.
En els darrers temps, des d'alguns sectors, s'ha volgut desmitificar la figura de Companys partint de la idea que el seu tràgic final no pot amagar els pecats -polítics i personals- de la seva trajectòria. Deixant de banda els aspectes psicològico-xafarders, des del punt de vista polític s'han recuperat els arguments que des de les dretes catalanes van llançar contra la figura de Companys quan va ser escollit president. Apuntant contra ell, aquests sectors volen també tocar el conjunt del republicanisme català del primer terç del segle XX. La conclusió a què ens volen fer arribar és que amb els personatges que lideraren el republicanisme en aquell període no és estrany que la República catalana (reconvertida a Generalitat) acabés com va acabar.
Des del meu punt de vista, no podem menysprear la tasca desenvolupada per la Generalitat republicana de Macià a Companys, malgrat els errors comesos. Perquè des de la Generalitat i des dels ajuntaments, Esquerra va desenvolupar una política social de gran abast: una ambiciosa política educativa, una reforma de la sanitat, una reforma agrària llargament reclamada, etc. Un dels exemples més bonics que podem trobar d'aquesta política és la conversió de la caserna de Vilafranca en escola pública. Amb aquest acte, la capital de l'Alt Penedès comptava per primer cop en la seva història amb un grup escolar públic que els franquistes es van encarregar de retornar a l'exèrcit espanyol. El conjunt d'aquesta política va ser durament combatuda per la dreta catalana la qual, finalment, va decidir apel·lar a Espanya. Per tant, la República i la Generalitat va caure a causa d'un cop militar que va suprimir un règim democràtic legalment i legítimament establert. Potser val la pena recordar-ho.
Raimon Soler i Becerro
Secretari Comarcal de Comunicació i Territori
Federació Comarcal d'Esquerra Republicana de Catalunya-Alt Penedès
(article publicat al 3 de Vuit)
[@more@]
