Que la moció de censura només serviria per desencallar una situació deparàlisi de l’Ajuntament de Vilafranca a què ens havien abocat els del PSC-PSOEi poca cosa més, em semblava una evidència. Feta de la manera que es va fer:llargament anunciada, passada més de la meitat de la legislatura, en un contextde crisi galopant i sense el compromís per un govern fort de totes les forcesque la van signar, no es podia esperar un canvi espectacular en la situació dela vila i la seva gent. Malgrat l’anunci d’una neteja a la Casa Gran que vanfer alguns i que difícilment es podia arribar a produir sense bloquejar elfuncionament de la institució. Malgrat les declaracions eufòriques d’algunsdirigents convergents dels darrers dies, els canvis a la nostra ciutat no hanestat massa espectaculars, tret d’algunes obres que es van acabant.
És per aquest motiu que una part de la política desenvolupada pel governmunicipal dirigit per Convergència i Unió s’ha basat en els gestos. Und’aquests ha estat l’entrada fulgurant de la decoració floral inspirada pelregidor Fernando García. A primera vista, a algú li pot semblar una bona ideadecorar el centre de la vila (i algun racó més) amb tot de flors. Però tal comho ha fet el govern municipal crec que s’han de plantejar algunes objeccionsque van més enllà dels aspectes formals de la plantada floral.
En primer lloc, penso que en el context de crisi en què ens trobem, elgovern local ens hauria d’explicar el cost d’anar plantant regularment unesflors que s’han de canviar perquè a penes duren unes setmanes. Cada quan detemps s’han de canviar les decoracions florals de la rambla? Quin cost té anarcanviant? (i aquí no només s’ha de comptar el de les plantes, sinó també el deles hores que s’hi dediquen). En aquest sentit, algú hauria d’explicar per quèes van omplir els parterres de la rambla de Sant Francesc poc abans de la FestaMajor sabent que al cap de pocs dies les flors acabarien esclafades per laconcentració de públic en els actes que s’hi celebraven, cosa perfectamentprevisible.
En segon lloc, crec que moltes vegades ens omplim la boca amb la reivindicacióde la nostra identitat penedesenca i mediterrània i resulta que omplim elcentre amb una decoració floral digna d’altres zones. Potser enlloc deposar-nos a plantar flors que s’han de canviar cada dos per tres, es fes unplantejament global per tot Vilafranca, amb preferència per la vegetaciómediterrània, més resistent, potser no tan vistosa però que necessita menys atenció.Així s’ha fet en altres zones de la vila i així s’hauria de fer, em sembla ami, de manera sistemàtica en alguns racons, com per exemple les rotondes. Com aexemple, la del cementiri amb el balcó de les Clotes, en la qual la decoraciópodria ser diferent.
En tercer lloc, hi ha un element discriminatori amb la resta de zones deVilafranca. Per què a les dues rambles i en algun altre racó del Centre i no enaltres barris de Vilafranca? Potser valdria aplicar una part de l’esforç que es fa pel centre a augmentar el manteniment adequadament tots els parcs i jardins de la vila, en alguns dels quals sembla que no s’hi faci res des de fa temps.
Així doncs, més enllà de la forma -que algú ja es va cuidar de criticar irònicament en plantar uns nanets de cartró a la rambla-, cal plantejar-se si val la pena esmerçar recursos en una decoració floral que es podrien destinar, potser, a altres aspectes. Reflexionem-hi.
