Fa unes setmanes que vull escriure aquest article al bloc. Em va venir a la ment quan vaig veure que la Xarxa organitzava una sessió de teatre infantil en què es representava aquesta obra de Sebastià Sorribas. De seguida que en vaig veure els cartells anunciats vaig pensar en aquella famosa entrevista a José Montilla que li va fer l'intel·ligent però impertinent i economista vedette Xavier Sala i Martín per a La Vanguardia [española]. Deixant de banda que l'actitud de Montilla no va ser l'adequada per a una persona que pretenia ser president de la Generalitat, la pregunta era malintencionada perquè pretenia demostrar que Montilla no provenia de la tradició del catalanisme que molta gent acaba de confondre amb la catalanitat (encara que són dues coses diferents).
Després ha vingut el que ha vingut i les crítiques a Montilla es fonamenten en tres característiques principals: el seu tarannà gris, el seu origen i els seus estudis (curiosament, el que volia ressaltar Sala i Martín). Aquests dos darrers es basen en prejudicis de determinades persones en què s'associa origen amb tradició política i carrera professional amb competència. El que ens volia demostrar Sala i Martín és que Montilla, com que ha nascut a Andalusia, no és catalanista perquè no ha mamat la tradició del catalanisme i que com que és una persona que té uns estudis bàsics, no té el mateix dret a ser president que els que hem fet la carrera d'econòmiques, de dret… o fins i tot d'història.
Tot plegat parteix d'un error: com que no és dels "nostres", com que no ha mamat aquesta "tradició" no pot ser catalanista i, per extensió, gairebé no se'l pot qualificar de català. Erroni, perquè jo a Montilla li puc criticar el seu model de desenvolupament i el seu plantejament de la relació entre Espanya i Catalunya. Però és que Artur Mas no em proosa un model de desenvolupament i una relació amb Espanya alternativa a la de Montilla. Les diferències (polítiques) entre ells són de matís i d'estratègia de partit. Convergència, fins on hem vist, l'únic que vol és mantenir la tensió "autonòmica" per fer bullir l'olla i mantenir-se al poder. És l'independentisme qui, per contra planteja un model alternatiu a l'autonomise sòcio-convergent. Estem parlant de política no d'orígens, ni de sentiments, ni de capacitats professionals. Tinguem-ho clar.
Per cert, jo no he llegit mai el Zoo d'en Pitus, ni sé ballar sardanes, ni vaig amb barretina i fa anys que no faig pinya en cap castell…
[@more@]
Quan dius «Per cert, jo no he llegit mai el Zoo d’en Pitus, ni sé ballar sardanes, ni vaig amb barretina i fa anys que no faig pinya en cap castell.» què vols dir?
Que n’estàs orgullós de la teva incultura?