Hi ha una campanya institucional que insisteix en els petits gestos, parlant fins i tot d’una revolució a l’estil de la que fa uns anys propugnava el Capità Enciam (els petits gestos són importants). És cert, una suma de petits gestos pot provocar, per acumulació, canvis substancials. Però també és important que les administracions i les empreses assumeixin la seva part, en aquesta revolució. I ho dic perquè tots plegats ens omplim la boca amb el transport públic, reconeixent el paper clau que ha de tenir en un futur més sostenible. Difícilment, però, ho aconseguirem si totes les parts implicades no hi posem el coll: cadascú personalment donant preferència al transport públic davant del privat, les administracions invertint en els recursos i les infrastructures necessàries per a la millora d’aquest transport públic i regulant i actuant, si cal, davant dels agents privats; i les empreses complint i donant el millor servei possible.
Dic tota aquesta parrafada perquè els usuaris de la Hispano Igualadina de la línia de Vilafranca a Barcelona tornem a estar indignats, molestos, emprenyats… El fet és que abans de l’estiu hi ha hagut un canvi en la propietat de la companyia. La històrica Hispano Igualadina a passat a mans del grup galleg Monbús, tot i que manté la marca comercial suposo que com a artilugi legal per no perdre la concessió de les línies que tenia concedida la Hispano. Això ha provocat uns canvis que han abocat al desastre actual.
Després de dos anys de lluita, ara fa un temps que els usuaris vam aconseguir una sèrie de millores en els horaris i, durant el curs passat, el servei va funcionar regularment, amb una puntualitat acceptable i sense massa problemes. Però l’alegria no dura mai a la casa del pobre. Resulta que la nova companyia ha decidit unilateralment suprimir autobusos (els de les 6:55 i 7:10 de Vilafranca a Barcelona, concretament i el de les 18:30 de tornada). La cosa no acaba aquí, perquè la puntualitat dels autobusos ha baixat en picat. Els que agafem l’autobús de tornada a la Diagonal (Palau Reial o Diagonal-Alfambra) correm el risc d’haver-nos d’esperar més d’una hora perquè tot sovint, des del canvi, hi ha autobusos que no passen o, fins i tot, tal com m’informava un company de penes igualadines n’hi ha que s’han negat a fer les parades reglamentàries. A més l’oficina, que fins ara obria a les 7 del matí, no obre fins a les 8 de manera que si arribes i vols comprar una tarja integrada o vols posar una queixa perquè l’autobús corresponent t’ha deixat a terra, no ho pots fer. El col·lapse, doncs, és total. Només cal que aneu a les 6:40 a l’estació d’autobusos i mireu la cua que s’hi forma i que es manté fins al bus de les 7:00. És una cosa que, en els anys de patiment d’aquesta companyia no recordo haver vist.
Els usuaris sempre hem sigut bastant pacients. En general, hem arrencat de l’ATM i la companyia les millores fent-los veure la manca de previsió davant dels inicis de curs. Però tot té un límit. Un grup o una comissió hem fet arribar aquestes queixes a l’ATM, explicant-los la situaciói proposant solucions. Perquè d’un servei que havia millorat s’ha passat a un servei pèssim. Però la paciència de la gent, com deia, té límits i no s’hauria d’arribar a la situació de fa dos o tres anys en què més d’una vegada es va impedir a algun bus que marxés de la Diagonal.
Ja podem parlar, ja, de transport públic que si no s’hi posen recursos (més autobusos, més trens, carrils VAO, fent previsions de futur a curt, mitjà i llarg termini) i si no es fan complir les condicions mínimes, no serveix de res. I és una llàstima, perquè de demanda n’hi ha. I al final ens faran avorrir als que fem l’aposta per l’ús del transport públic en detriment del vehicle privat.
De demanda n’hi ha, ara cal que l’administració i la companyia compleixin.
Un cas concret que pot ser una possible causa de perquè no s’utilitza prou el transport públic.