Passada la primera gran onada de les consultes, no entraré en massa valoracions. Per mi, però, la gran conclusió és que som moltes i molts que apostem per la independència dels Països Catalans, però que encara no en som prous i, per tant, cal sumar més i més esforços. És evident que l’independentisme és i ha de ser un moviment transversal, però crec que som els treballadors i les treballadores les que hem d’acabar donant el tomb a la situació i, per tant, cal convèncer la majoria dels nostres companys de treball ja sigui al camp, a la indústria o als serveis que la independència és la millor opció per als nostres interessos. I per fer-ho, la millor arma és la democràcia.
En aquest sentint, vull recordar que la classe treballadora ha estat capdavantera en els moviments democràtics arreu d’Europa. També a Catalunya, les classes populars ho han estat. Les treballadores i els treballadors han impulsat històricament els moviments pel sufragi universal i per l’establiment de la democràcia. Així ho van fer en les dues repúbliques que hi ha hagut a l’Estat espanyol i no es pot oblidar que el moviment obrer català ha estat un dels puntals de l’oposició democràtica al franquisme. Entenc, doncs, que en el moment actual, davant del conjunt de consultes populars que ja s’han celebrat i de les que se celebraran en els propers mesos, la classe treballadora catalana no pot quedar al marge d’un moviment democràtic com a aquest. Hem de ser conscients del caràcter simbòlic de les consultes, i, per mi, el que venen a representar és la voluntat del poble català de resoldre de manera democràtica el seu encaix (o el seu desencaix) amb Espanya. Per això, considero que qualsevol demòcrata, al marge de quina sigui la seva opinió, no pot restar al marge d’un moviment com aquest.
“Nosaltres, els treballadors, com sigui que amb una Catalunya independent no hi perdríem res, ans el contrari, hi guanyaríem molt, la independència de la nostra terra no ens fa por”. Aquesta frase, pronunciada per Salvador Seguí –conegut com el Noi del Sucre i secretari regional de la CNT- l’any 1919 a l’Ateneo de Madrid, continua essent vàlida avui en dia. Personalment, considero que la classe treballadora catalana hi té molt a guanyar i res a perdre amb la construcció d’un Estat català independent. Amb uns Països Catalans independents, els recursos que la nostra nació –sobretot a través de les rendes del treball- aporta de més a l’Estat espanyol es podrien dedicar a ampliar les polítiques socials que afavoreixen les classes populars. Una Catalunya independent tindria la plena capacitat de fer polítiques fiscals progressistes i tindria capacitat de negociar d’igual a igual en el marc de les nacions europees. Amb un Estat català, el marc de relacions laborals s’ajustaria a la realitat de la nostra nació i entenc, a més, que les nostres organitzacions sindicals tindrien veu pròpia en els organismes internacionals. És per això, que ens interessa la independència.
