La primera celebració del Dia Internacional del Treballador a Catalunya es va fer el dia 1 de maig de 1890, ara fa cent-vint anys. El Congrés Internacional Socialsta, celebrat a París l’any 1889, havia decidit que, en homenatge a uns treballadors morts a Xicago en defensa dels seus drets, aquest dia fos considerat el de les reivindicacions obreres. I la primera celebració de la diada ja es va fer als Països Catalans el 1890, al mateix temps que es feia en molts altres països. En aquella època no era un dia festiu, de manera que els obrers van decretar una vaga. Un dels nuclis més importants on es va celebrar el Primer de Maig va ser Vilanova i la Geltrú, on la manifestació que es va celebra va aplegar unes 4.000 persones. La manifestació, fou convocada pel sindicat anomenat Les Tres Classes de Vapor i s’hi afegiren els boters -que ja patien els efectes de la crisi de la fil·loxera- amb banderes vermelles.
La principal reivindicació d’aquells moments era la jornada de vuit hores, cosa que mostra la il·lustració que he tret de La Campana de Gràcia del 3 de maig de 1890. Hem de tenir en compte que, en aquella època, es feien jornades d’entre onze i dotze hores diàries, cobrant uns sous que amb prou feines donaven per a la subsistència d’una família. L’estructura salarial de la Fàbrica de la Rambla, en un promig de 1891 a 1895, ens mostra una gran diferència salarial, especialment entre els salaris masculins i els femenins (de més del 50%). Caldria comparar-ho amb el cost de la vida, del qual no tinc ara mateix dades, però es pot suposar que el salari femení (que formava la major part de la plantilla de la Fàbrica de la Rambla) no arribava a cobrir, ni de lluny, les necessitats familiars.
|
Salari |
|
| Majordom | 41,25 |
| Filador de selfactina | 39,50 |
| Mecànic | 25,66 |
| Fuster | 32,50 |
| Treballador del blanqueig | 17,38 |
| Parador | 28,00 |
| Maquinista | 27,50 |
| Auxiliar de contínua | 20,00 |
| Untador | 17,00 |
| Porter | 16,50 |
| Ordidora | 20,14 |
| Sereno | 14,00 |
| Cardadora | 15,00 |
| Ajudant del majordom | 26,67 |
| Filadora de contínua | 11,15 |
| Metxera | 13,67 |
| Batanadora | 11,00 |
| Nusadora | 12,95 |
| Aspejador | 14,95 |
| Teixidora | 11,88 |
| Ajudant de contínua (dona) | 8,94 |
| Manuar | 8,88 |
| Treballadora del canal | 6,00 |
| Treballadora del blanqueig | 8,00 |
| Promig treballs masculins | 25,07 |
| Promig treballs femenins | 11,87 |
| Diferència | 13,21 |
| % Diferència |
52,68 |
Bé, cent-vint-anys després hi ha coses que han canviat i d’altres que no ho han fet tant. Avui, amb una crisi que no sabem on pot anar a parar, la defensa de drets socials adquirits sembla un dels eixos centrals de la lluita obrera. Sembla, però, que hem oblidat alguna reivindicació com aquella que reclamava "treballar menys per treballar tothom", que entronca amb la reivindicació de la jornada de vuit hores, llargament reclamada pel sindicalisme català del segle XIX i del XX. I encara recentment hem hagut d’oposar-nos a l’ampliació del màxim de la jornada laboral a les 65 hores, que es volia imposar mitjançant una directiva europea. També la igualtat de sous a igualtat de feina és una lluita en què cal insistir, malgrat els avenços que s’ha fet en el camp de la igualtat entre sexes. A banda de les coses més immediates, el sindicalisme i també els polítics d’esquerres hem de començar a pensar quins són els mitjans, les estratègies i les tàctiques a seguir per transformar el món, què significa concretament aquest objectiu de justícia socialen ple segle XXI, sense adoptar els pressupòsits de la dreta neo-liberal.
