Recomanació literària: Stieg Larsson, Els homes que no estimaven les dones

Una novela que he llegit els darrers dies. Bona, molt bona, i crec que conjumina tres elements de manera intel·ligent: la denúncia de l’economia especulativa, el maltractament a les dones i el "thriller". Es llegeix molt bé i a més és prou útil en aquests dies de crisi per distingir el que pot passar a la borsa (tema sobre el qual insisteix la nostra premsa de manera malaltisa) i l’economia productiva. Us en transcric un fragment perquè pot contribuir a reflexionar sobre la situació actual i evitar pànics absurds. En un moment donat, li fan una entrevista al protagonista, la periodista li pregunta sobre l’economia sueca i Mikael Blomkvist diu que el que insinua la periodista és una ximpleria. Aquesta s’hi torna tot dient "Estem vivint l’ensorrament més greu de la història de la borsa sueca… i vostè creu que és una ximpleria?" A la qual cosa, Blomkvist respon:

– Escolti, cal distingir entre dues coses: l’economia sueca i la borsa sueca. L’economia sueca és la suma de tots els béns i serveis que es produeixen en aquest país cada dia. Hi ha telèfons Erikcsson, cotxes Volvo, pollastres d’Scan i transports de Kiruna a Skövode. Això és l’economia sueca, i és tan forta o tan feble avui com ara fa una setmana… La borsa és una cosa molt diferent. No hi ha economia ni producció de bénts ni serveis. Només hi ha elucubracions que d’una hora per l’altra decideixen si tal empresa o tal altra val no sé quants milers de milions, si fa no fa. No té res a veure amb la realitat ni amb l’economia sueca.

La periodista insisteix i li pregunta al protagonista de la novela si no li importa que la borsa caigui en picat i ell respon: "No, no m’importa gens ni mica -…-. Només vol dir que ara un grapat d’especuladors canvien les seves accions d’empreses sueques per altres d’alemanyes. Són les hienes de les finances… Són els que sistemàticament i potser deliberadament perjudiquen l’economia sueca per satisfer els interessos dels seus client."

Bé, sense ser tan radical com Larsson (entenc que hi ha petits inversors que hi poden perdre molt), crec que és aclaridor. En fi, la novel·la és molt bona, és un bon "thriller". Llegiu-la i us ho passareu bé.

Quant a Raimon Soler Becerro

Raimon Soler Becerro (Vilafranca del Penedès, 1962). Doctor en Història per la Universitat de Barcelona
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *