Malgrat tots els obstacles que se li han volgut posar, la consulta popular organitzada pel Moviment Aranyenc per l’Autodeterminació pel 13 de setembre ha tirat endavant, i amb nota. El resultat, en sí mateix és el de menys, però el fet que un 41% del cens hagi votat en un referèndum organitzat per una entitat de la societat civil i sense cap mena de validesa jurídica, és a dir, sense que ningú s’hi jugués les garrofes, ha estat tot un èxit.

Sense deixar de tenir en compte que les circumstàncies d’Arenys de Munt són molt particulars i que tot sovint l’independentisme es mou per foguerades que després queden en poca cosa, la consulta ha estat molt importanta perquè  ha mostrat les estretors de la democràcia espanyola. El cert és que és patètic que el tan esbombat Estat de dret hagi anat a remolc d’un parti feixista com la Falange, el qual no passaria la prova del cotó en altres verals de l’Europa democràtica.

I el més lamentable encara és que aquest Estat estigui pilotat en aquests moments per un partit com el PSOE, al qual no li hauria de fer por la democràcia. Els socialistes han caigut en el parany del franquisme reconvertit en acceptar dues premisses bàsiques. Una és que la democràcia espanyola comença amb la constitució -sembla que intocable- de 1978. Quan és evident que de demòcrates i de períodes democràtics n’hi ha hagut bastant abans que el pacte constitucional actual. No es pot esgrimir, en cap cas, que fora de la Constitució no hi ha democràcia possible. La segona premissa que ha assumit el PSOE és que aquesta Constitució és democràtica pel sol fet que les opinions es poden expressar lliurement -bé, no totes, les opinions, com veiem que passa a Euskadi. Però la Democràcia no és només això, sinó que per ser plena ha de posar els instruments perquè aquelles opcions que s’expressent lliurement, que obtenen la majoria suficient i que respecten l’opinió dels altres puguin dur a terme els seus objectius de manera pacífica.

Intentar impedir que un poble parli, facilitar als feixistes la provocació no són les maneres més democràtiques. Quan els representants del l’Estat espanyol ens tornin a parlar d’Estat de Dret, els haurem de recordar Arenys de Munt i preguntar-los: qui té por de la Democràcia? 

Tweet

Malgrat tots els obstacles que se li han volgut posar,la consulta popular organitzada pel Moviment Aranyenc per l’Autodeterminaciópel 13 de setembre ha tirat endavant, i amb nota. El resultat, en sí mateix ésel de menys, però el fet que un 41% del cens hagi votat en un referèndumorganitzat per una entitat de la societat civil i sense cap mena de validesajurídica, és a dir, sense que ningú s’hi jugués les garrofes, ha estat tot unèxit.

Sense deixar de tenir en compte que les circumstànciesd’Arenys de Munt són molt particulars i que tot sovint l’independentisme es mouper foguerades que després queden en poca cosa, la consulta ha estat moltimportant perquè ha mostrat les estretors de la democràcia espanyola. El certés que és patètic que el tan esbombat Estat de dret hagi anat a remolc d’unpartit feixista com la Falange, el qual no passaria la prova del cotó en altresverals de l’Europa democràtica.

I el més lamentable encara és que aquest Estat estiguipilotat en aquests moments per un partit com el PSOE, al qual no li hauria defer por la democràcia. Els socialistes han caigut en el parany del franquismereconvertit en acceptar dues premisses bàsiques. Una és que la democràciaespanyola comença amb la constitució –sembla que intocable- de 1978. Quan ésevident que de demòcrates i de períodes democràtics n’hi ha hagut bastant abansque el pacte constitucional actual. No es pot esgrimir, en cap cas, que fora dela Constitució no hi ha democràcia possible. La segona premissa que ha assumitel PSOE és que aquesta Constitució és democràtica pel sol fet que les opinionses poden expressar lliurement –bé, no totes les opinions, com veiem que passa aEuskadi. Però la Democràcia no és només això, sinó que per ser plena ha deposar els instruments perquè aquelles opcions que s’expressen lliurement i querespecten l’opinió dels altres puguin dur a terme els seus objectius de manerapacífica.

Intentar impedir que el poble parli, facilitar als feixistes la provocacióno són les maneres més democràtiques. Quan els representants de l’Estatespanyol ens tornin a parlar d’Estat de Dret, els haurem de recordar Arenys deMunt i preguntar-los: qui té por de la Democràcia? 

Tweet