Després d’uns mesos d’absència al bloc, torno en un dia ben significat. El 14 d’abril de 1931 va ser un dia per a l’esperança. L’esperança d’un canvi, l’esperança que amb la democràcia es podria tirar endavant la construcció nacional i la transformació social. Aquest dia, com a la resta de Catalunya, les poblacions del Penedès ho van viure com una festa. A continuació us ofereixo un fragment d’una Història d’ERC al Penedès entre 1931 i 1936 que estic acabant d’escriure en aquests moments, en el qual descric algunes de les manifestacions que hi va haver aquell dia arreu del Penedès.
(La foto és de la manifestació que es va fer a Vilafranca del Penedès i procedeix del fons d’imatges del Vinseum)
La victòria esclatant d’Esquerra Republicana de Catalunya a Barcelona, contra tot pronòstic, i l’àmplia majoria de regidors republicans electes a Catalunya es van sumar a la victòria de les esquerres republicanes a les principals ciutats de l’Estat espanyol, la qual cosa va portar a la proclamació de la República el dia 14 d’abril. Moltes foren les poblacions que, en sentir les notícies de Barcelona, van formar manifestacions espontànies. Així, al Vendrell es va tenir notícies de la proclamació de la República a través de la ràdio "‘Atenció!’, ‘Atenció!’ i la veu del Toresquy[1] féu el seu més bell parlament de tota la seva vida", ens relata el portaveu del Centre Republicà Nacionalista, el qual convocà una manifestació per a les 8 del vespre que fou àmpliament seguida. Així ens la descriuen des de Temps Nous: "Portava les banderes catalana, republicana, federal i socialista i al devant una banda de música que executava ‘La Marsellesa’. Després de recórrer tota la vila -inclús el barri de França- es dirigí vers l’Ajuntament. La gent ocupava tota la Plaça Vella i es colocaren en els balcons de Cala Vila les banderes de la manifestació, entre les ovacions del poble reunit, que victorejava a la república i a Catalunya" (Temps Nous, 18-4-1931). Un cop a l’Ajuntament, el batlle -Francesc Arbós i Jané- que també havia estat escollit en el nou ajuntament es va dirigir a la multitud, va demanar tranquil·litat i proposà un minut de silenci en memòria de Fermín Galán i d’Ángel García Hernández, els herois de la sublevació de Jaca de 1930. A més, es canvià el retrat del rei per un al·legòric a la República. A Llorenç del Penedès també es produí una manifestació espontània en la que es va cantar La Marsellesa i diversos dirigents republicans de Llorenç i del Vendrell es van dirigir a la multitud des del balcó de la Cooperativa on, després dels parlaments, s’hi va fer un ball (Temps Nous, 18-4-1931). A Vilafranca, els fets seguiren també una pauta molt similar. Alguns vilafranquins anaren a l’Ajuntament a despenjar el retrat del rei i al vespre hi va haver una gran manifestació encapçalada per les banderes republicana, catalana i roja i la multitud va forçar la constitució del nou Ajuntament, que va escollir l’històric republicà radical Josep Masachs i Llorach com a alcalde (Campamà, 2008). Des de Gelida, la revista Flama informava que aquesta població "…no quedà darrera els altres; volgué -malgrat fés dos dies que havien demostrat que de republicans no n’hi havia- llançar-s’hi amb banderes i cants de La Marsellesa…" (Flama, 25-12-1931). A Sitges "a primeres hores de la tarda, quan acorregué la nova que s’havia declarat la República a Barcelona i altres ciutats d’Espanya, s’anaren formant grups al Cap de la Vila comentant els esdeveniments. Es plantà una bandera republicana en mig de grans aplaudiments. A les vuit, es formà una manifestació que anà a la Casa de la Vila, on es proclamà la República i més tard prengueren posició els candidats senyors Costa, Vidal, Curtiada, Jacas, Carbonell, Ibáñez, Pascual i Santaló, com a Comitè municipal revolucionari" (Baluart de Sitges, 18-4-1931; Conesa, 2007). Cal destacar el caràcter pacífic i festiu del conjunt de manifestacions, cosa que feu que els sectors més reticents al nou règim, l’acollissin en principi sense recança i a l’expectativa de futur. D’aquesta manera es pronunciava el setmanari catòlic i conservador Acció de Vilafranca (18-1-1931):
Molta de gent era enemiga de la República, no per reflexió sinó per temença de convulsions a l’hora del canvi de règim. Però la revolució no ha estat sagnant. No s’ha fet amb armes sinó amb vots. El poble ha fet servir la reinstauració del sufragi per a pronunciar-se a favor de la República. I la República ha estat proclamada sense estridències, sense fets cruents, ans al contrari, amb crits de joia, amb cants, amb pacífiques manifestacions, amb voleiar de banderes, amb somriures exultants.
[1] Es refereix a Toresky, pseudònim del popular locutor de Ràdio Barcelona Josep Torres i Vilalta.
Premsa i bibliografia consultada
Acció. Portaveu de l’Associació Catòlica de Vilafranca
Baluart de Sitges.
Flama. Portaveu de la Joventut d’Esquerra de Gelida
Temps Nous. Portaveu del Centre Nacionalista Republicà del Vendrell
Campamà, Salvador: "República, guerra i revolució" a Arnabat, Ramon i Vidal, Jordi, coordinadors, Història de Vilafranca del Penedès, Vilafranca del Penedès: Ajuntament de Vilafranca del Penedès – Edicions i Propostes Culturals Andana, 2008.
Conesa, Ricard: "Visca la República! La proclamació de la República a Sitges", treball que es troba a la web de Tots els noms (http://www.totselsnoms.org/arxius/recerques/Visca%20la%20Republica.pdf)
