Tal com la coneixem avui en dia, les Fires de Maig són hereves de les que va crear l’Ajuntament republicà, l’any 1932. Vilafranca té una llarga tradició de mercats i fires, d’origen medieval, alguns dels quals han arribat fins als nostres dies. Afinals del segle XIX i durant el segle XX les antigues fires van anar perdentel seu sentit i van entrar en franca decadència, tot desapareixent. Pel que fa a les Fires de Maig, l’any 1911 l’únic rastre que en quedava era un seguit d’actes festius i culturals organitzats per l’Ajuntament de Vilafranca. Després, durant els anys 20 les fires van deixar de fer-se fins que el 1932 l’Ajuntament republicà va decidir recuperar-les i donar-los un nou sentit i una nova forma.
Les primeres Fires de Maig reformades es van inaugurar el dia 27 de maig de 1932. Tal i com resava el seu programa, “Amb les fires i festes d’aquests dies, Vilafranca reprèn i millora una tradició que anys enrera li donà forma i vida. Allò modest que havia estat l’anomenada fira dels enamorats serà això més ambiciós de les fires i festes, que la nostra vila d’ara endavant, cada vegada amb més alegria i empenta.” D’aquesta manera les Fires de Maig tenien dos objectius primordials.
El primer, era donar un nou impuls comercial i econòmic a la vila en un moment complicat de l’economia no només a Catalunya sinó també a nivell mundial. El segon era dotar d’un referent festiu laic la Vilafranca republicana. D’aquesta manera, les Fires del període republicà es van organitzar a través de tres elements:
1. Una exposició de maquinària i productes agrícoles, que n’era l’eix fonamental, i una exposició comercial en què també hi participaven tots els elements econòmics de la vila.
2. Una fira de bestiar boví i cavallar que es feia als patis de l’antiga caserna.
3. Un conjunt d’actes festius molt similars als de la Festa Major: tronada, castells, cercaviles, sardanes, balls, conferències … El fet de treure pel maig els elements de la Festa Major com el Drac o els Gegants va crear recels entre els sectors catòlics i de dretes de la vila.
En la primera fira de maig moderna hi van participar 42 expositors que es van situar a la rambla de Sant Francesc (aleshores anomenadarambla de Pi i Margall) i van ser clausurades per Carles Pi i Sunyer, que era el Director General de Comerç. L’èxit de la fira de 1932 va sertan gran que se’n van fer quatre edicions més.
La Guerra Civil, com en tants altres aspectes, va comportar el truncament de les edicions de les Fires de Maig renovades. Després de la Guerra, ja fos per motius ideològics ja fos perquè l’autarquia no permetia gaire alegries econòmiques i comercials, l’Ajuntament va decidir no reeditar les Fires de Maig. Va ser quan el franquisme es va començar a espolsar de sobre l’autarquia que es van reemprendre de nou les Fires de Maig. Del 14 al 18 de maig de 1958 es va reeditar la fira que havia recuperat l’Ajuntament republicà amb un format idèntic al que s’havia dut a terme durant els anys 30: exposició comercial i agrícola, fires de bestiar, actes paral·lels festius, etc. L’encert de la idea de l’Ajuntament governat per la Coalició Republicana d’Esquerres -en què Esquerra Republicana de Catalunya n’era l’element hegemònic- és prou evident: malgrat la interrupció del Franquisme, les Fires de Maig o dels Enamorats han arribat fins avui amb una gran vitalitat.
