L’any 1958,l’Ajuntament franquista va recuperar novament les Fires de Maig amb el mateixformat que ho havia fet l’Ajuntament republicà. L’encert de la represa el posade manifest que s’han desenvolupat pràcticament sense interrupcions fins al diad’avui. Evidentment, entre les fires dels anys 50 i les de l’actualitat hi hahagut les transformacions lògiques derivades del desenvolupament econòmic itecnològic. D’aquesta manera, actualment no es fa una fira de bestiar. Encanvi, hi tenen forta presència el sector de l’automòbil i de la maquinàriaagrícola.
La transformaciómés important de les Fires de Maig en els darrers anys ha estat el canvid’ubicació de l’exposició. A finals dels anys 80 quedava palès que la rambla iel centre de la Vila quedaven petits per a un esdeveniment que creixia any rereany i es va decidir traslladar la celebració de les Fires de Maig al pavellófiral i a la zona esportiva. L’any 1991 es van celebrar per primera vegada enel nou recinte. Si a la rambla s’ocupaven 7.000 metres quadrats i hiparticipaven al voltant de cent vint expositors al nou recinte firal s’hiocuparen l’any 1991 uns 15.000, amb dos-cents expositors i 90.000 visitants.
En elsdarrers anys s’hi ha afegit una mostra de vins i, enguany, el carrer de lagastronomia, tot i que aquesta iniciativa ve a recollir la presència cada copmés important d’aquest sector a la Fira. Aquest any, però, la preocupació eraper la situació de crisi. Tot i haver hagut un menor nombre d’expositors s’haarribat a ocupar el 100% de l’espai. I el nombre de visitants, sembla que nos’ha ressentit. Per tant, malgrat la crisi d’enguany, doncs, les Fires de Maighan demostrat tenir una bona acollida, cosa que certifica la fortalesa de lesmateixes. Tanmateix, em sembla evident que el model de fires que estem duent aterme ha arribat a la seva maduresa i potser val la pena començar aplantejar-se cap on volem que vagin les Fires en un futur abans que aquestpresent esplendorós no ens condueixi cap a la decadència.
