Arxiu de l'autor: Raimon Soler Becerro

Quant a Raimon Soler Becerro

Raimon Soler Becerro (Vilafranca del Penedès, 1962). Doctor en Història per la Universitat de Barcelona

Federalisme i sobirania

De la mateixa manera que els dirigents de CiU usen la paraula nacionalisme de manera errònia per referir-se a la seva opció política ja que, almenys fins ara, les paraules que els definirien millor serien la de regionalistes o autonomistes, … Continua llegint →

Deixa un comentari

Una sentència franquista

A Madrid encara hi ha carrers que reben el nom de General Yagüe, General Millán Astray -el de "Viva la muerte, muera la inteligencia"- o de Caídos de la División Azul. Amb aquest bagatge, no m’estranya que aquests jutges tan … Continua llegint →

Deixa un comentari

120 anys de celebració del Primer de Maig al Penedès

  La primera celebració del Dia Internacional del Treballador a Catalunya es va fer el dia 1 de maig de 1890, ara fa cent-vint anys. El Congrés Internacional Socialsta, celebrat a París l’any 1889, havia decidit que, en homenatge a … Continua llegint →

Deixa un comentari

La transició espanyola: democràcia o concessió graciosa

Els darrers mesos Tweet

Deixa un comentari

Les flors de l’avi Fernando i la política de gestos

Si algú s’havia pensat que la moció de censura Tweet

Deixa un comentari

Els reptes de la immigració: la xenofòbia no és la solució

Aquest diumente 25 d’abril de 2010 la PxC farà a Vilafranca del Penedès la seva festa. Aquesta és una formació política que fa dels immigrants el centre de la seva actuació i, simplificant-ho, els considera els causants dels principals problemes … Continua llegint →

Deixa un comentari

Els reptes de la immigració: la xenofòbia no és la solució

Aquest diumenge 25 d’abril de 2010 la PxC ha fet a Vilafranca del Penedès la seva festa. Aquesta és una formació política que fa dels immigrants el centre de la seva actuació i, simplificant-ho, els considera els causants dels principals … Continua llegint →

Deixa un comentari

La proclamació de la República al Penedès: una festa per a l’esperança

Després d’uns mesos d’absència al bloc, torno en un dia ben significat. El 14 d’abril de 1931 va ser un dia per a l’esperança. L’esperança d’un canvi, l’esperança que amb la democràcia es podria tirar endavant la construcció nacional i … Continua llegint →

Deixa un comentari

Les treballadores i els treballadors som els primers interessats en tenir un Estat propi

Passada la primera gran onada de les consultes, no entraré en massa valoracions. Per mi, però, la gran conclusió és que som moltes i molts que apostem per la independència dels Països Catalans, però que encara no en som prous … Continua llegint →

Deixa un comentari

Hispano Igualadina: quin desastre!

Hi ha una campanya institucional que insisteix en els petits gestos, parlant fins i tot d’una revolució a l’estil de la que fa uns anys propugnava el Capità Enciam (els petits gestos són importants). És cert, una suma de petits … Continua llegint →

1 comentari